diumenge, 30 d’octubre de 2011

Al Final del Camí.

Al Final del Camí.
LA VIDA ANTERIOR

Jo he viscut molt de temps sota amplis pòrtics
Que els sols marins tenyien amb mil focs,
I que els seus grans pilars, erectes i majestuosos,
Feien que a la nit, semblessin cavernes basàltiques.

Les onades, atropellant les imatges del cel,
Barrejaven de manera solemne i mística
Els omnipotents acords de la seva rica música
Als colors del ponent reflectits pels meus ulls.

Va ser allà on vaig viure durant les voluptuoses calmes,
Enmig de l’atzur, de les onades, dels esplendors
I dels esclaus nus, impregnats d'olors,

Que em refrescaven el front amb els palmells,
I l'únic afany era aprofundir
El secret dolorós que em feia llanguir.

1855.
Charles de Baudelaire




Cap l'Infinit, i...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada