dilluns, 24 d’octubre de 2011

Boires.
Ens separàrem al preludi de l’amor...

Al meu cor resplendia encara clara la teva paraula,
Y callats anàrem extingint-nos al vòrtex urbà,
Sota el cel de la vesprada del tèrbol setembre
Amb un sanglotant acord.
Així a la breu obertura de l’amor
Ens esfumàrem d’aquesta terra
A través de paradisos fins les portes del cel
I no foren necessaris els juraments d’etern amor
Ni els besos dels blaus i màgic crim. 
(Else Lasker-Schüller)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada