dilluns, 24 d’octubre de 2011

Solitud.

Solitud.

L'home:
En aquesta filera hi ha ventres descompostos
i en aquesta altra hi ha pits descompostos.
Llit fa ferum al costat de llit. Les infermeres fan torns cada hora.

Vine, aixeca aquest clausurat.
Mira aquest grumoll de greix i humors podrits;
això alguna vegada va ser important per a aquest home
i va ser també deliri i pàtria.

Vine, mira aquesta cicatriu al pit.
¿Notes el rosari de tous nusos?
Toca sense por. La carn és tova i no fa mal.

Aquesta dona sagna com si trenta cossos tingués.
Ningú no pot tenir tanta sang.
A aquesta altra recentment li van extreure
un nen del cancerós si.

Se'ls permet dormir. Dia i nit. Als nous
se'ls diu: aquí es dorm fins curar. Només els diumenges
se'ls deixa desperts una estona, per a les visites.

Pocs aliments s'ingereixen. les esquena
estan en carn viva. Veus les mosques. De vegades
els renta una infermera, com es renten els bancs.

Aquí el cementiri puja cap a cada llit.
Carn s'aprima. Foc vital es perd.
Humors coagulen. Terra flama.


Home i dona vagaregen pel pavelló dels cancerosos.

(Mann und Frau gehen durch die Krebsbaracke)

Gottfrien Benn

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada