dijous, 10 de novembre de 2011

Occident.

Migdiada.

Occident.

Per a Else Lasker-Schüller.

Georg Trakl
1.
Lluna, com si alguna cosa morta/Sorgís de blau caverna,/I molts són els brots florals/Que cauen sobre el camí pedregós.

Platejat és el plor/D'un ser malalt juntament/A l'estany nocturn,/Hi va haver amants/Que van fer el seu trànsit a l'Altra Riba/En una canoa negra.

O sonen els passos d'Elis/Pel turó, el jove jacíntic, el seu trepitjar/S'apaga ja de nou entre els roures.


Ah, la seva figura de noi/Formada per llàgrimes de cristall/Ombres nocturnes./Llampecs sobtats il·luminen les seves temples/Perpètuament fresques,/Quan, al turó verdejant,/Ressonen tempestes de primavera.


2.
Tan silenciosos són els verds boscos/De la nostra pàtria, aquesta ona de vidre/Que es llança a morir al costat de murs en ruïnes/I hem plorat en somnis;/Caminem amb pas vacil·lant/Al costat de la tanca d’arç/Cantant el vespre d'estiu/En sagrat silenci./Silenci de la vinya que resplendeix en la distància;/Ombres ara en el fresc/Si nocturn, àguiles/Tristes en aquest silenci, tanca un raig de lluna/Les porpres nafres de la malenconia.


3.
¡Vosaltres, les grans ciutats/Edificades sobre pedra/En la plana! .../En un silenci tal/Segueix l’Apàtrida/-La fosca front al vent-/Pelats arbres al costat del turó./Ah vosaltres, torrents/Que esteneu en la distància la vostra lluïssor!


Potent és el temor/Dels terribles crepuscles/En núvols de tempesta./¡Agonitzar de pobles!/Suau ona/Que es trenca a la platja de la nit,/Astres que cauen.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada