dimecres, 23 de novembre de 2011

Tres Bons Poemes

Piràmide a La Ciutat Oriental de Bairén.
ITACA.
(Constantí Kavafis)

Quan surtis per fer el viatge, cap a Itaca
desitja que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixements.
als Lestrígons i als Ciclops,
a l’irritat Posidó no temis,
eixes coses en el teu camí no trobaràs,
si elevat el teu pensament es manté, si una selecta
emoció el teu esperit i el cos alhora.
Als Lestrígons i als Ciclops,
al feroç Posidó no trobaràs,
si dins de la teva ànima no els portes,
si la teva ànima no els dreça davant teu.

Desitja que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
en què amb quina delectança, amb quina alegria
entris a ports mai no vistos:
atura't en mercats fenicis,
i adquireix les belles mercaderies,
ambres i banús, ivoris i corals,
i perfums voluptuosos de tota classe,
com més abundants puguis perfums voluptuosos;
camina a moltes ciutats d'Egipte,
a aprendre i aprendre dels savis.
 
Sempre al teu pensament tingues a Itaca.
Arribar-hi és el teu destí.
Però no apuris el teu viatge en absolut.
Millor que molts anys duri:
i vell ja ancores a l'illa,
ric amb tot el què hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que riqueses et doni Itaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no haguessis sortit al camí.
Res més no té ja perquè donar-te.

I si pobra la hi trobes, Ítaca no t'ha enganyat.
Savi com bé t'has arribat a fer, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre les Ítaques què és el que signifiquen.

Impressions.
Argonautes.
(Yorgos Seferis)

I una ànima
si vol conèixer-se
en una ànima
s'ha de veure:
l'estranger, l'enemic, els vam veure al mirall.

Els companys eren braus nois,
ni la fatiga ni la set ni les gelades
els feien cridar,
tenien els modals dels arbres i de les onades
que acullen al vent i a la pluja
s'acullen a la nit i al sol
sense canviar enmig dels canvis.
Eren braus nois, dies sencers
transpiraven en els rems amb els ulls baixos
respirant cadenciosament
i la seva sang enrogia una pell dòcil.
Van cantar una vegada, amb els ulls baixos,
quan torcem la illa abandonada de les opúnties,
cap a l'oest, més enllà del cap dels gossos
que borden.
Si vol conèixer-se, deien,
en un àlber s'ha de veure, deien,
i els rems ferien l'or de la mar
en el crepuscle.
Passem molts caps moltes illes al mar
que porta a l'altre mar, gavines, foques.
En temps dones desgraciades amb laments
ploraven pels seus fills perduts
i altres furioses buscaven a Alexandre el Gran
i les glòries enfonsades en les profunditats d'Àsia.
Atraquem en platges plenes
de fragàncies nocturnes i refilades d'ocells,
d'aigües que deixaven a les mans
el record d'una gran felicitat.
Però els viatges no s'acabaven.
Les seves ànimes es van fondre amb els rems i clavilles
amb el rostre sever de la proa
amb el solc del timó
i l'aigua que trencava els seus semblants.
Els companys van acabar en fila,
amb els ulls baixos. Els seus rems mostren
el lloc on dormen a la platja.

Ningú no els recorda. Justícia.

(De «Mithistórima i altres poemes».)

Marina.
ESPERANT ELS BÀRBARS
(Constantí Kavafis)

-Què esperem reunits a l’àgora?
És que els bàrbars van a arribar avui dia.
-Per què en el Senat tal inactivitat?
Perquè els Senadors estan sense legislar?
Perquè els bàrbars vindran avui dia.
Quines Lleis van a confeccionar ja els Senadors?
Els bàrbars quan arribin legislaran.
-Per què el nostre emperador s’aixecà tan de matí, i està
Assegut a la porta major de la ciutat sobre el tron, solemne,
Portant la corona?
Perquè els bàrbars arribaran avui dia.
Y l’emperador esperar rebre
A llur cap. I més encara ha preparat
Un pergamí per a dar-los-el. Allí
Els escrigué molts títols i noms.
-Perquè els nostres dos cònsols i els pretors sortiren
Avui amb llurs togues púrpures, brodades;
Per què es posaren braçalets amb tantes ametistes,
I anells amb magnífiques, brillants maragdes;
Per què prenen avui dia valuosíssims bastons
En argent i en or esplèndidament llaurats?
Perquè els bàrbars arribaran avui dia.
I semblants coses enlluernen els bàrbars.
-¿Per què tampoc els valuosos oradors no es dirigeixen com sempre
A pronunciar llurs discursos, a dir llurs coses?
Perquè els bàrbars arribaran avui dia;
I els avorreixen les eloqüències i els discursos.
-¿Per què començà d’imprevist aquesta inquietud
I confusió? (Els rostres què seriosos que s’ha ficat.)
Per què ràpidament es buiden els carrers i les places
I tots retornen a llurs cases pensatius?
Perquè es feu de nit i els bàrbars no arribaren.
I uns vingueren des de les fronteres
I digueren que bàrbars ja no existeixen.
I ara què serà de nosaltres sense bàrbars.
Els homes eixos eren una certa solució.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada