dimecres, 18 de gener de 2012

Clark in the Dark.

Vermelló.


Clark Ashton Smith.

Memòria Vermella.

Aquest record torna encara
d'un jardí d’amarant més retinto:
els llacs de l'ocàs, acolorint
el meu desvari com un vi negre;
i els robins, enfonsats talismans,
en els teus profunds ulls de jacint.
Un esplendor de vermelló amarava
les heures i les flors fúnebres;
i dels teus llavis jo vaig beure la sang
que d'un déu rajava fora del xiprer;
i del meu cor plovia la vida,
l'essència de sanguinis arbres ...
Però la nit va venir a extingir
els màgics robins i el foc vermell
amb el licor del déu ... En va cerco
aquella claredat en cel i ulls ...
trobant ja en símbols i paraules
la vora del riu Leteu i fluix.

Reflexos de Palmeres a la Mar.



L’Ignot.

Les voltes del temps i de l'abisme
no coneixen altre exemplar de la teva beutat;
i cap escultor és capaç de cisellar
l'essència de la teva forma i de la teva faç.
Atrets per un enganyós magnetisme,
busquem i no trobem el teu fugaç
palau ... i el fanal de l'ocultisme
no t'ha revelat amb la teva magnitud.
T’ocultes en la nit estrellada?
¿O resideixes en l'àtom profund?
¿Descoberta, seràs pira fumejant?,
¿O flama nova d'un món inaudit? ...
¿O llum del cel en fars terrenals? ...
¿O foc follet dels tremedals?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada