diumenge, 5 de febrer de 2012

Dos Xicotets poemes de Gottfried Benn.

Estranya Relació (Temps de Falles).

BELLA JOVENTUT.

La boca d'una nena que havia estat

molt de temps entre els joncs
semblava tan corcada.
Quan li trencaren el pit, l'esòfag estava tan foradat.
Per fi, en una enramada sota el diafragma
van trobar un niu de petites rates.
Una germaneta jeia morta.
Les altres s'alimentaven del fetge i del ronyó,
bevien la sang freda i van passar aquí
una bella joventut.
I bella i ràpida les va sorprendre la mort:
a totes les van llançar a l'aigua.
Ai, com cridaven els petits musells!

[Gottfried Benn].

Estranya Relació II. (Temps de Falles).

Café Nocturn.
  
824: vida i amor de les dones.
El violoncel es pren un glop. La flauta
eructa profund en tres compassos: el bell sopar.
El tambor acaba de llegir una novel·la policial.

Dents verds, barbs a la cara
Li fa senyals a una inflamació de la parpella.

Greix al cabell
Li parla a boca oberta amb ametlla faríngia
Fe, amor i esperança al voltant del coll.

Jove goll vol a nas de dos embalums
La convida a tres cerveses.

Sicosis compra clavells.
Per estovar a papada.

Bemoll-menor: la Sonata N ° 35.
Dos ulls fan un crit:
No vessin la sang de Chopin a la sala,
Perquè la xusma la trepitgi!
Prou! Ei, Gigi! -

La porta es desborda: una dona.
Desert calcinat. Marró canaanita.
Verge. Plena de coves. S'acosta una aroma.
Poc aroma.
Només és una dolça protuberància de l'aire
contra el meu cervell.

Un cos obès amb passets curts salta darrere.
[Gottfried Benn].


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada