dissabte, 11 de febrer de 2012

Més de Gottfried Benn.

Aftermoon.

FRAGMENTS.

Fragments,
deixalles de l'ànima,
Coàguls del segle vint.

Cicatrius: alterada circulació de la creació primerenca;
les religions històriques de cinc segles, destruïdes;
la ciència: fissures en el Partenó,
Planck, de nou pertorbat, va ensopegar en la seva teoria
Dels quanta amb Kepler i Kierkegaard.

Però hi va haver vespres que es van perdre en els colors
del Déu Pare, més solts, bullint llargament,
irrevocables en el seu silenci,
en el seu degotant blau,
Color dels introvertits.
Llavors un es concentrava,
les mans recolzades sobre el genoll,
rústega, senzillament,
i lliurat a un tranquil glop
Mentre sonaven les harmòniques dels peons.

I altres,
assetjats per convulsions interiors,
impulsos cap al voltat,
estils d'arquitectura comprimida
O partides de caça darrere de l'amor.

Crisi d'expressió i atacs d'erotisme:
Això és l'home d'avui.
L'interior, un buit,
la continuïtat de la persona
és conservada pels vestits
Que si són de bon material duren deu anys.

La resta, fragments,
sons a mitges,
frases de melodies des de les cases veïnes,
negre spirituals
o AVE Marías.

[Gotfried Benn].

Ciutat Fantasma.

AMOR.

Amor - Les estrelles fan guàrdia
Sobre els petons -,
Mars - Eros de la llunyania-
Murmuren, murmura La Nit,
S’aixeca sobre el llit, sobre el respatller,
Abans que es perdés La Paraula,
Anadiómena
Que sorgeix eterna de la seva petxina.

Amor: hores de sanglots,
Ànsies d’eternitat,
Esborren sense moltes Ferides
Un parell de llunes del Temps,
Desembarquen, ¡Creença exaltada!
L'Arca i L’Ararat
Són per l’aigua un botí
Sense límits.

Amor, transmets les paraules
Que et foren declarades:
Ronda: com estan els indrets
Veloçment recorreguts pel que es va extingir.
Canvi. I Les hores ambulen
I giren les flames.
Entre Tempestes Alienes,
Et dones i et reps un Mateix tu.

[Gottfried Benn].

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada