dimecres, 1 de febrer de 2012

Nostàlgies. (A Else Lasker-Schüler).


Panteó I.


Nostàlgia de la llar.
(Else Lasker-Schüler).

No conec l'idioma

d'aquest fred país

ni segueixo les seves passes.



Tampoc interpretar

els núvols que passen surant.



La nit és una reina madrastra.

Sempre he de pensar en els boscos dels
faraons
i beso les imatges dels meus estels.

Els meus llavis brillen ja
i parlen a la llunyania,

i sóc un llibre d'imatges acolorides
sobre la teva falda.
Però la teva cara teixeix
un vel de llàgrimes.

Les meves aus que criden
són els corals clavats,

en les tanques del jardí
es petrifiquen els seus febles nius.

Qui ungeix meus palaus morts
Ells van portar les corones dels meus pares,
els seus precs es van submergir en el riu sagrat.

Panteó II.



A Giselheer  jove.
(Else Lasker-Schuller).

De la meva pestanya penja un estel,
               Hi ha tant resplendor
               Com vaig a dormir
       
I vull jugar amb tu,
               No tinc pàtria
               Juguem a rei i príncep.


Rimbaud.

A Giselheer pagà.
(Else Lasker-Schüler).

Ploro,
               Els meus somnis cauen al món.
       
               En la meva foscor
               No s'aventura cap pastor.
       
               Els meus ulls no mostren el camí
               Com les estrelles.
       
               Sempre capto davant la teva ànima;
               Ho saps?
       
               Tant de bo fos cega
               Pensaria llavors que descanso en el teu cos.
       
               Totes les flors posaria
               Al costat de la teva sang.
       
Sóc tantes
               Ningú pot arrencar-me;
       
Ni treure’s les meves penyores
               A casa.
       
Vull mostrar-me a tu molt tendrament;
               Ja saps nomenar-me.
       
Mira els meus colors,
               Negre i estrella
       
I no vulguis el fred dia,
               Té un ull de vidre.
       
Tot és mort,
               Només tu i jo no.





A Giselheer rei.

(Else Lasker-Schüler).

Estic tan sola
               Tant de bo trobaràs l'ombra
               D'un cor dolç.
       
O algú
               Em regalarà un estel
       
Sempre l'agafaven
               Els àngels al vol
               Així, d'un costat a un altre.
       
tinc por
               De la terra negra
               Com puc sortir?
       
Voldria ser enterrada
               En els núvols,
               Onsevulga on creixi el sol,
       
Et vull tant
               Tu a mi també?
               Digues-m'ho llavors ...



Abstracció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada