dimarts, 24 d’abril de 2012

Gerard de Nerval.


La Rosa Púrpura del... 

 
Fantasia.

       Hi ha una tonada per la qual jo donaria / tot Mozart, Rossini i tot Weber, / una vella tonada, esvaït i fúnebre / que em porta a mi només els seus secrets encants.

       Cada vegada que l'escolto la meva ànima es fa / dos-cents anys - és sobre Luis Tretze -/més jove, i crec veure com
s’eixamplar / un vessant verd que grogueja l'ocàs,

       després un alcàsser de maó i pedra, / de vidrieres tenyides de colors vermellosos / cenyit d'amplis parcs i als seus peus un rierol / que entre les flors corre;

       després una dama, en llur finestra altíssima, / rossa. amb ulls negres. De vestimenta antiga, / que en una altra vida potser ja hauré vist / i de la qual me'n recordo.

[Gerard de Nerval]

Fins l'Infinit.

 Anteros.

Per què en el meu cor hi ha tanta ràbia, dius, 
i en el meu coll flexible un cap indòmita;
és perquè jo provinc de la raça de Anteu
i faig tornar els dards contra el déu vencedor.

Jo sóc d'aquells, sí, que el Venjador encoratja,
ell em va marcar el front amb la seva boca irritada,
sota la pal·lidesa d'Abel, plena de sang,
del rubor implacable de Caín tinc de vegades!

Jahvé, aquell que, vençut pel teu geni, el darrer,
del fons de l'infern cridava: «Oh tirania
és el meu avi Belús o el meu pare Drac ...

Tres vegades em van banyar a les aigües del Còcit,
i, únic protector de la meva mare amalequita,
sempre als seus peus les dents del vell drac, sembro.
[ Gerard de Nerval]


Torres més altes...

El Desdichado.

Jo sóc el Tenebrós,-el vidu-, el Sense Consol,
Príncep d'Aquitània de la Torre abolida:
La meva única estrella ha mort, i el meu llaüt constel·lat
porta en si el negre sol de la Malenconia.

A la Tomba nocturna, Tu que m'has consolat,
torna'm el Pausílip i el mar d'Itàlia, aquella
flor que tant agradava a la meva ànima desolada,
i la parra on el sorell a la Rosa s'alia.

Sóc Amor o sóc Febus? .. Sóc Lusignan o ¿Biron?
El meu front encara enrogeix del petó de la Reina;
he somiat a la Gruta on neda la Sirena ...

He, duplicat vencedor, traslladat lAqueront:
Modulant unes vegades en la lira d'Orfeu
sospirs de la Santa i, altres, crits de la fada.


[Gerard de Nerval]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada