dimecres, 4 d’abril de 2012

Sobre la Realitat.

Natura Domesticada.


No hi ha cap amor feliç.

L'home res no adquireix mai Ni la seva tendresa
Ni el seu amor ni la seva força I quan obre els braços
L'ombra que projecta és una creu fosca
I si abraça la seva joia la destrossa en bocins
La seva vida és una estranya i espantable bogeria
                No hi ha cap amor feliç


La seva vida s'assembla a un desvalgut soldat
Que per a altra estratègia ha estat preparat
Que matina i de nit pateix de fam i de set
I que en la tarda tremola desfet i desarmat
Digueu «la meva pobra vida» i el plor conteniu
                  No hi ha cap amor feliç

El meu bell amor el meu dolç amor el meu amor perdut
Dins de mi et porto com un ocell ert
I aquells que de lluny ens van veure no han sabut
Que els meus propis poemes darrere meu han repetit
I que ja pels teus ulls diverses vegades han mort
                   No hi ha cap amor feliç

El temps d'aprendre a viure ja ha passat
Que plorin en la nit els nostres dos cors
Pel dolor que amaga cada record estimat
Les tragèdies que nodreixen l'èxtasi somiat
Els sanglots que impregnen les menors cançons
                    No hi ha cap amor feliç

No hi ha amor que no afligeixi al parell que desespera
No hi ha amor que no es trobi barrejat al seu dolor
No hi ha amor que no espanti No té un amor que no fereixi
No hi ha amor que no visqui de llàgrimes i espera
I l'amor de la pàtria el mateix que el teu amor
                     No hi ha cap amor feliç
               Però aquest és el nostre amor

(Louis Aragon)




Luminescències florals.





Que no hi ha amor feliç.

Res no té assegurança
L'home ni flaquesa
Ni força ni cor
Si creu obrir els braços
Una creu és la seva ombra
Quan vol cenyir
La seva vida la destrueix
És la seva vida un estrany
Dolorós divorci
Que no hi ha amor feliç

S'assembla seva vida
A soldats sense armes
Que s'hagués vestit
Per a molt altra fi
De què pot servir-los
Aixecar-se de matí
Per trobar-se a la tarda
Desarmats sense fe
Repetiu «vida meva»
I conteniu el plor
Que no hi ha amor feliç

Amor el meu bell amor
Esquinç meu
Jo et porto en el meu ésser
Com ocell ferit
i aquells sense saber
Miren com passem
Dient darrere meu
Paraules que he trenat
i pels teus grans ulls
Van morir sense viure
Que no hi ha amor feliç

D'aprendre a viure
No hi ha temps és tard
Plorem en la nit
El nostre plor a l'uníson
Amb quantes recances
Paguem un tremolor
I amb quants dolors
La mínima cançó
Per un són de guitarra
Quant cal gemegar
Que no hi ha amor feliç

Que no hi ha mai amor
Que no sigui un sofriment
Que no hi ha mai amor
Que no ens arribi a ferir
Que no hi ha mai amor
Que no pugui humiliar
Ni l'amor a la pàtria
Més que l'amor a tu
Que no hi ha mai amor
Que no faci plorar

Que no hi ha amor feliç
El nostre amor és així 
(Louis Aragon)




Reflexos.




El Mirall d'un Moment.
Dissipa el dia, / Mostra els homes les imatges deslligades de l'aparença, / Treu als homes la possibilitat de distreure, / És dur com la pedra, / La pedra informe, / La pedra del moviment i de la vista, / I té tal resplendor que totes les armadures i totes les màscares resten falsejades. / el que la mà ha pres ni tan sols es digna prendre la forma de la mà, / El que ha estat inclòs ja no existeix, / l'ocell s'ha confós amb el vent, / El cel amb la seva veritat, / L'home amb la seva realitat.


[Paul Eluard]





Mirall.




L'Au Fènix.

Sóc el darrer en el teu camí / l'última primavera i darrera neu / la postrema lluita per no morir.


I som aquí més avall i més amunt que mai.



De tot hi ha a la nostra foguera / pinyes de pi i sarments / i flors més forts que l'aigua ...



Hi ha fang i rosada ...



La flama sota el nostre peu la flama ens corona. / Als nostres peus insectes ocells homes / van a escapar-se



Els que volen van a posar-se.



El cel és clar, la terra en ombra / però el fum puja al cel / el cel ha perdut el seu foc.



La flama quedà a la terra.



La flama és laurèola del cor / i totes les branques de la sang / Canta el nostre mateix aire ..



Dissipa la boira del nostre hivern / hòrrida i nocturna es va encendre la pena, / va florir la cendra en goig i bellesa / tornem l'esquena a l'ocàs.



Tot és color d'aurora.



[Paul Eluard]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada