dijous, 31 de maig de 2012

D'Amor i de Poesia.

John William Waterhouse: "The Lady Of Shallot".


Amor Mort.

Mai no ploris per un Amor mort,
Ja que què rara vegada L'Amor és vertader.
Ell canvia la seva roba del vermell al blau,
I del mas brillant blau al vermell,
L'Amor ha nascut a una mort primerenca,
I la seva realitat és a males penes una despulla.

Llavors no ancores el teu somriure
En el seu pàl·lid rostre descarnat,
Per exhalar el més profund dels sospirs.
Les paraules justes en llavis sincers
Passaran, i sens dubtes moriran;
I el teu Estaràs sol, estimat meu,
Quan es deslliuren els vents hivernals.

Mai no lamentis allò que no pot ésser,
Doncs aquest Déu no regala dons.
Si aquest pobre somni d'amor fos nostre,
Llavors, estimat, estaríem al Cel,
Però ací tan sols hi ha camps morts,
On el veritable amor mai no és cert.

Elizabeth Siddal (1829-1862)

El Passeig d'Artús, de Julia Margaret Cameron.

Amor Sincer.

Adéu, noble Richard,
Tendre i valent;
De genolls beso
La pols de la teva tomba.

Prega per mi, Richard,
Jaient solitari
Amb mans sinceres,
Fetes de pedra blanca.

Aviat dec d’abandonar
Aquesta dolça marea de l'estiu;
Un altre espera reclamar
La presència de la seva pàl·lida núvia.

Aviat retornaré fins a tu,
Sincer i valent,
Quan les fulles mortes
Volin sobre la teva tomba.

Aleshores em trobaran
Prop del teu rostre,
Veient o desmaiada,
Dormida o morta.

Elizabeth Siddal (1829-1862)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada