divendres, 29 de juny de 2012

El Gegant



Des del Passat.


Being Beauteous

       Davant d'una neu, un Ésser de Bellesa d'elevada alçada. Xiulades de mort i cercles de música apagada fan que pugi, que s'eixampli i que tremoli com un espectre aquest cos adorat: ferides escarlata i negres rebenten en les carns superbes. Els colors propis de la vida s'enfosqueixen, ballen i es desprenen entorn de la Visió, en el taller. I les esgarrifances augmenten i grunyen, i quan el sabor embogit de tals efectes es carrega amb les xiulades mortals i les ronques músiques que el món, allà lluny a la nostra esquena, llança contra la nostra mare de bellesa, — ella retrocedeix, aixecant-se. Oh! Els nostres ossos estan recoberts d'un nou cos enamorat.


*   *   *

       Oh el rostre cendrós, l'escut de crinera, els braços de cristall! Canó sobre el qual haig d'abatre'm, entre la rebombori dels arbres i de l'aire lleuger!
[Arthur Rimbaud]
En Fila!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada