diumenge, 29 de juliol de 2012

De Dylan Thomas.


El Descans d'Azrael.


I la Mort mai no dominarà.

I la mort no tindrà domini.
Mort és nu, tots seran un
Amb l'home en el vent i la lluna occidental;
Quan els seus ossos estiguin nets
I nets els seus ossos s'hagin anat,
Tindran estrelles en els colzes i peus;
Encara que vagin bojos seran assenyats,
Encara que s'enfonsin a la mar s'elevaran,
Encara que es perdin els amants l'amor no,
I la mort no tindrà domini.

I la mort no tindrà domini.
Sota les vanes corrents de l'oceà
Ells jeuen al llarg sense morir en va,
Torçant-se quan els nervis aguaiten,
Lligats a una roda, ells mai no es trencaran;
La fe en les seves mans mai no es trencarà,
I el unicorn correrà entre els mals;
Separant tot mai es desarmaran;
I la mort no tindrà domini.

I la mort no tindrà domini.
Les gavines ja mai clamaran a les seves oïdes,
Ni les ones trencaran sonores sobre la costa;
Quan broti un capoll la flor no s’aixecarà
El cap als cops de la tempesta;
Encara que siguin dements i morts com claus,
Líders dels martellats entre margarides;
Descansant al sol fins que el sol descansi,
I la mort no tindrà domini.

[Dylan Thomas]

Finestra al Món Exterior.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada