dilluns, 9 de juliol de 2012

Lord Byron. (De La Viquipèdia).


El Giaour.
Però abans, sobre la terra, com a vampir enviat,
el teu cadàver del sepulcre serà exiliat;
llavors, lívid, vagaràs pel què fou la teva llar,
i la sang dels teus has d'arrencar;
allí, de la teva filla, germana i esposa,
a mitjanit, la font de la vida assecaràs;
Encara que abominis aquell banquet, has de, forçosament,
nodrir el teu lívid cadàver errant,
les teves víctimes, abans d'expirar,
en el dimoni al seu senyor veuran;
maleint-te, maleint-se,
les teves flors marcint-se estan en la tija.
Però una que pel teu crim ha de caure,
la més jove, entre totes, la més estimada,
cridant-te pare, et beneirà:
aquesta paraula embolicarà en flames el teu cor!
Però has de concloure la teva obra i observar
a les seves galtes l'últim color;
dels seus ulls el centelleig final,
i el seu vidriós esguard has de veure
glaçar-se sobre el blau sense vida;
amb impies mans desfaràs després
les trenes del seu daurat cabell,
que van ser bucles per tu acariciats
i amb promeses de tendre amor despentinats;
però ara tu ho arrabasses,
monument a la teva agonia!
Amb la teva pròpia i millor sang regalimaran
les teves espetegants dents i macilentes llavis;
després, la teva llòbrega tomba caminaràs;
veu, i amb dimonis i esperits delira,
fins que d'horror estremits, fugin
d'un espectre més abominable que ells.
Lord Byron (1788-1824)

Lord Byron al llit de mort. (De La Viquipèdia).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada