dimarts, 14 d’agost de 2012

Dos Neogrecs.


Floració en Fals.


Anhel

Sense color, sense cos
aquest afecte que vaga
dispers, apinyat,
una vegada i una altra dispers,
palpita no obstant això
en el mos de la poma,
en la incisió de la figa,
en una cirera grana,
en el gra d'un raïm.
Tanta Afrodita difusa per l'aire
donarà set i pal·lidesa
a una boca i a una altra boca
sense color, sense cos.

[Yorgo Seferis]



 Fàbula.

 
Sinuositat

A les franges habitades del dolor
En les estàtues de l'agonia
En els humits silencis
Hi ha un rostre
Tan a fons extret de les llàgrimes
Tant incomprensible
Tan calenta a la mà que li fa senyals
Un altre rostre
Una visió amb torxes que esquinça la desolació
A cavall la nit en les seves serralades
Amb estels com a senyals que es van llançar amb fona
Antany des de l'edat de la seva infància
I donen el bon viatge de la vida
Sobre els pendents de la compassió.

[Odysseus Elytis]


Fashion.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada