dissabte, 25 d’agost de 2012

Lilith.


Lilith. 

La Alcoba del Edén.

Era Lilith l'esposa d'Adam
(
l’Alcova l'Edèn està en flor)
ni una
gota de sang a les venes era humana,
però ella
era com una suau i dolça muller.

Lilith
estava en els confins del Paradís;
(
i Oh, l'alcova de l'hora!)
Ella va ser
la primera des d'allà conduïda,
amb
Ella estava l'infern i amb Eva el cel.
A l’oït de la serp
va dir Lilith:
(
l’Alcova l'Edèn està en flor)
A tu
vaig quan la resta ha passat;
jo
era una serp quan tu eres el meu amant.
Jo
era la serp més bella de l'Edèn;
(
I, Oh, l'alcova i l'hora!)
Per
voluntat de la Terra, nova cara i forma,
em van fer
dona de la nova criatura terrenal.
Pren-me
, ja que vinc d'Adam:
(
la Alcova l'Edèn està en flor)
Un cop
més el meu amor et subjugarà,
el
passat és passat, i jo vaig a tu.

Oh
, però Adam era vassall de Lilith!
(
I, Oh, l’Alcova de l'hora!)
Tots
els brins del meu cabell són daurats,
i
en aquesta xarxa fou atrapat el seu cor.

Oh
, i Lilith va ser la reina d'Adan!
(
l’Alcova de l'Edèn està en flor)
Dia
i nit sempre units,
el meu
alè sacsejava la seva ànima com a una ploma.

Quantes
alegries van tenir Adam i Lilith!
(
I, Oh, la Alcova de l'hora!)
Dolços
íntims anells de l'abraçada de serp,
en
jeure dos cors que sospiren i anhelen.


Quins nens
resplendents van tenir Adam i Lilith;
(
l’Alcova l'Edèn està en flor)
Formes
que senroscaven en els boscos i les aigües,
fills
lluents i radiants filles.

[Dante Gabriel Rossetti]
 
La Nova Lilith.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada