dissabte, 16 de febrer de 2013

El Retrat d'Oscar Wilde


Fals Idil·li.



Una Harmonia

Les seves mans d'ivori sobre les tecles
extraviades en sorprenent fantasia;
així els àlbers agiten les seves fulles lànguides.
Com l'escuma a la deriva al mar inquiet
quan les onades mostren les dents a la brisa.

Caigué un mur d'or: el seu pèl daurat.
Delicat tul la trama del qual es fila
al disc impàvid de les meravelles.
Gira-sol que es retorça per trobar el sol
quan les ombres de la nit negra van passar,
i la llança del lliri està coronada.

I els seus dolços llavis vermells sobre aquests llavis meus
van cremar com el foc de robins incrustats
al llum d'oli inquiet de la capella carmesí,
o en sagnants ferides de granades,
o al cor del lotus solitari
a la sang abocada del vi vermell.



Oscar Wilde (1854 - 1900)

Abstraccions.



Tedi vital

Matar la meva joventut amb dagues ansioses; tenir
la lliurea extravagant d'aquesta edat mesquina;
deixar que cada mà vil s'enfonsi en el meu tresor;
trenar meva ànima al cabell d'una dona
i ser només un servent de Fortuna. Ho juro,
¡No m'agrada! Tot això és menys per a mi
que la fina escuma que s'inquieta al mar,
menys que el vilà sense llavor
a l'aire estival. Millor romandre lluny
d'aquests necis que amb calúmnies es burlen de la meva vida,
encara que no em coneguin. Millor el més modest sostre
per abrigar el obrer més abatut
que tornar a aquesta cova fosca de guerres,
on la meva ànima blanca va besar per primera vegada la boca del pecat.



Oscar Wilde (1854-1900)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada