dijous, 4 de juliol de 2013

A Franz Kafka, al seu 130 Natalici.


    Si el Sr. Franz Kafka seguira viu, ahir hagués acomplert cent trenta anys d'edat. Per a desgràcia nostra morí ben jove... Tots els que som fans (mai m'ha agradat aquesta paraula) d'ell en gaudit de les seves grans novel·les: El Castell, El Procés, Amèrica, La Metamorfosi... aquesta, malgrat la seva brevitura, deguen considerar-la com a Gran. Molt s'ha parlat  del significat íntim i ocult de les seves obres: hi ha explicacions metafísiques, religioses, apocalíptiques, profètiques... i un llarg i antipàtic etcètera.
    Per a mi l'explicació a totes les seves obres (incloent-hi les narracions curtes... i no tan curtes: penseu amb "A la Colònia Penal") l'explicació, dic, resulta ésser la més senzilla de totes: Kafka estava parlant de sí i d'ell mateix, de forma molt personal, i del seu entorn familiar, social i polític. I ho feia com ho podria fer un jueu: mitjançant paràboles... i hipèrboles. 
    Ací vaig a ficar dues narracions curtes. No és el més representatiu d'ell, - encara que El Colp a la Posta del Mas parla molt del seu estil parabòlic i oníric -, i quan les hàgiu acabat de llegir ja em comenteu. Potser que, ficant una mica d'afany, incloga alguna cosa més.
    Franz Kafka és el Gran Escriptor del segle XX...

  





  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada